FASE 2: PLA DE TREBALL CURRICULAR

Primeres valoracions sobre l'aplicació del model d'adaptació curricular estructurat i elaborat anteriorment en la dinàmica a l'aula.

Perquè és va dur a terme aquesta primera avaluació?

Era molt important un cop acabada l'elaboració l'adaptació i aplicada amb els alumnes/as que han obtinguts puntuacions altes en les diferents proves que mesuren les capacitats intel·lectuals, fer una primera observació i recollir les impressions inicials sobre com està sent rebuda per aquest grup de nens/es, acceptació i integració d'aquests canvis en la rutina diària a l'aula, actitud i desimboltura de la tutora a l'hora de presentar les activitats, etc. És a dir, recollir informació inicial que ens doni una idea aproximada de com s'està acollint a classe, a través de diferents fonts, una d'elles l'observació directa realitzada per a mi i les altres, extretes de la opinió de la tutora i del grup d'alumnes.

D'aquesta manera, si és fa d'aquesta manera, tindrem l'opció de modificar o eliminar tots aquells aspectes que no estan funcionant bé.

Quines conclusions van sortir després d'aquest primer anàlisi?

- Els alumnes van rebre amb molt d'interès i molta motivació tant la forma de plantejar les activitats com els continguts d'aquestes. Consideraven que eren més divertides, més interessants que les activitats d'ampliació que hi ha en els llibres de text que fan servir a classe. 

- A més a més del valor recreatiu que donen a aquests exercicis, també pensaven que aquests els permetia dur a terme un treball més autònom, creatiu i d'investigació que va més enllà de reproduir els continguts, sinó que requereixen un cert esforç i un cert treball d'investigació.

- No hi ha una pressió per part de la mestra amb una data d'entrega rígida o la imposició d'una forma de fer les coses. Cadascú aplica les estratègies que millor els hi funciona.

- Treball en parelles o petit grup, opinen que treballen millor en grups reduïts o sols.

-  Al principi li va costar una mica a la tutora adaptar la seva manera de fer a l'aula i seguir una metodologia diferent i més innovadora a la que està acostumada. Malgrat aquesta petita dificultat, l'actitud de la tutora va ser en tot moment molt bona i es va implicar al màxim posant tot l'esforç en la seva tasca més de mediar que de dirigir.

- En les activitats es tracten qüestions transversals que poden ser tractades en altres àrees del currículum.

 

FASE 2: PLA DE TREBALL CURRICULAR

Orientació i participació durant les sessions conjuntes amb la tutora per compartir experiències i prendre decisions sobre l'organització, estructura i aplicació dels continguts/activitats de l'adaptació curricular a l'aula.

Prèviament, abans de començar de ple amb l'adaptació curricular en si mateixa, vaig posar-me en contacte amb la tutora per consultar dates disponibles i comentar-li les idees i conclusions expressades pels alumnes en el procés anterior de com i què els hi agradaria aprendre. D'aquesta manera, se li donara a la mestra un petit marge  la mestra per reflexionar sobre el que han demanat els seus alumnes/as i començar, amb unes idees ja preparades i pensades, la confecció d'un model d'enriquiment/ampliació del currículum amb la finalitat d'oferir aprenentatges més rics i variats modificant en profunditat i extensió el contingut i la metodologia . 

El procés complet del pla d'adaptació específic a aquests alumnes de quart de primària de cara al tercer trimestre de curs, es va desenvolupar en set sessions d'1h i mitja aproximadament, les quals un cop concertats els dies que la tutora tenia un buit en el seu calendari docent, els anotàvem en un calendari que teníem ambdues perquè quedés tot molt més clar i no és produís cap "despiste" per cap de les parts implicades en aquesta tasca.

Procediment seguit durant les sessions:

1º.- Estona per compartir opinions respecte a com està plantejada cada àrea del currículum a classe amb aquests alumnes, metodologia, estratègies, organització a l'aula treball en la motivació d'aquesta alumnes, etc.

2º.- Posada en comú i presa de decisions cap a un enfocament dels continguts del currículum més innovador dirigit a l'aprendre a aprendre i la creativitat, més adaptat a les necessitats educatives que tenen aquesta alumnes amb un nivell intel·lectual alt. Un cop finalitzat aquest punt, s'apuntarà en el full de registre a quins acords s'han arribat a cada sessió.

FULL DE SEGUIMENT DE LES REUNIONS ADAPTACIÓ CURRICULAR
Data:	Hora:	Lloc:
Persones que assisteixen:
Temes tractats i acords presos:

3º.- Organització i estructuració conjunta de les activitats i projectes proposats per a l'adaptació. Per aquesta tasca, vaig confeccionar una graella (una per a cada àrea) perquè quedés especificat per a cada activitat o projecte, els objectius que volen assolir, aspectes que es treballen, procediment, metodologia i finalment l'avaluació.

NOM ACTIVITAT  I BREU DESCRIPCIÓ	OBJECTIUS	ASPECTES QUE TREBALLA	PROCEDIMENT/APLICACIÓ	METODOLOGIA	AVALUACIÓ

FASE 2: PLA DE TREBALL CURRICULAR

Treball de recerca fora de l'escola: Consulta del currículum i programació escolar de 4rt de primària i recerca de material didàctic innovador.

Aquest projecte no només té lloc al centre escolar o al gabinet psicopedagògic, sinó que també va ser necessari dur a terme un treball d'investigació fora pel meu compte, amb la finalitat de tenir més coneixements i una idea més clara de quin plantejament curricular que s'està aplicant a l'aula d'aquests alumnes i quines són les exigències pròpies d'aquesta etapa que s'indiquen al currículum escolar oficial, no de totes les àrees, sinó d'aquelles considerades com troncals o bàsiques com el català, castellà, matemàtiques i coneixement del medi. 

Perquè centrar aquest treball d'enriquiment/ampliació en aquestes àrees curriculars?

Vaig considerar que valorant la durada de les pràctiques, i per tant de la meva intervenció com a psicopedagoga en el centre que era reduïda i també pensant a quina alçada de curs estàvem, era necessari planificar una adaptació curricular que s'adaptés a aquestes circumstàncies. A més a més, tenint en compte que no hi ha cap precedent anterior en el centre sobre com dur a terme un pla de treball curricular conjunt específic per a alumnes amb Altes Capacitats Intel·lectuals, el millor era començar poc a poc per les matèries bàsiques i si el resultat obtingut en l'aplicació i execució d'aquest a l'aula és positiu, ampliar el camp d'intervenció a totes les àrees del currículum.

A més a més dur a terme aquesta tasca totalment analítica sobre el currículum escolar, també vaig procedir a realitzar un treball més d'investigació i recerca amb l'objectiu de trobar i recollir evidències escrites d'experiències en altres escoles que ja han posat a la pràctica aquest tipus d'adaptacions amb aquests alumnes específics i material didàctic nou, diferent al material que normalment  fan servir a classe on en general, les activitats i exercicis que es presenten no donen joc a que l'alumne/a pugui expandir el seu rendiment acadèmic, interès i motivació per aprendre coses noves, autogestió del seu propi procés d'aprenentatge, etc. D'aquí la necessitat de buscar recursos didàctics, per després utilitzar-los com a exemple a l'hora de dur a terme l'adaptació curricular, que ofereixin una alternativa didàctica molt més atractiva i creativa pels alumnes tenint en compte les seves preferències i propostes suggerides prèviament durant les sessions grupals de definició d'estils d'aprenentatge dels nens/es seleccionats un cop obtingut el diagnòstic final.

FASE 2: PLA DE TREBALL CURRICULAR

Trobada amb els alumnes: definició d'estils d'aprenentatge i propostes d'activitats (Durada de la sessió: 1h 30min)

Es tractava de que cada nen/a pogués explicar a la seva manera, tipus taula rodona, com li agrada aprendre, quines coses els hi interessaria aprendre, amb quins mitjans li es més fàcil aprendre, estratègies d'aprenentatge i a l'hora d'estudiar i interioritzar conceptes, etc. Per conduir i facilitar aquesta tasca de definició dels estils d'aprenentatge que millor s'adaptaven a les necessitats dels alumnes, els hi anava presentant una serie de preguntes o situacions molt breus perquè no quedes cap qestió sense tractar, aclarir o millorar alguns aspectes.

Cada alumne comptava amb una petita fitxa d'enregistrament formada per una graella on quedaven separats per categories els temes o aspectes que es tractarien en la reunió, anotant jo per escrit totes i cadascuna de les idees, opinions i propostes que anaven sorgint oralment en aquesta petita "taula rodona".

Abans de començar res, era molt necessari donar donar veu i escoltar a aquests nens/es que constitueixen una part molt important del projecte i que gràcies a la seva participació i aportació, les actuacions que es duran a terme després seran molt més acurades, més centrades i adaptades a les necessitats educatives i els interessos personals dels receptors principals que rebran aquestes actuacions. És per això que crec que abans de pensar en quines adaptacions farem en algunes de les àrees més importants del currículum escolar, primer s'ha de tenir un cert coneixement de quina és la metodologia més adient i quines són les estratègies i recursos que els hi va millor als alumnes en el seu procés d'aprenentatge, ja que cadascú té els seu propi estil d'aprenentatge i no es pot generalitzar, a partir de l'experiència personal dels mateixos alumnes que saben més be que ningú com i què volen aprendre. 

La segona part de la sessió va consistir en  fer un exercici conjunt de "brainstorming" o pluja d'idees amb la finalitat de reunir entre tots diferents idees o plantejaments sobre quin tipus de projectes o activitats podrien fer i que potser no son plantejats pel professorat a l'aula o simplement no és fan molt sovint, com els hi agradaria potenciar i ampliar els coneixements i habilitats que posseeixen, formes d'expressió d'aquests aprenentatges, etc. 

 Igual que en l'activitat anterior, tot el que s'anava parlant ho anava enregistrant per després plantejar i donar forma als plantejaments dels alumnes de la millor manera possible. Alguns d'ells van explicar algunes activitats que feien pel seu compte a casa i que eren molt interessants, com per exemple una nena que escrivia poemes en el seu temps lliure, dues que escriuen contes, una que elabora guions de cinema, un nen que li agrada molt els jocs d'enginy. D'aquí van sorgir idees molt interessants que no es podien desaprofitar i que a més a més tenien avantatge que els motivaven especialment. 

No va ser gens difícil dur a terme aquesta sessió ja que com en anteriors ocasions es van mostrar molt receptius i molt participatius, amb moltes ganes de donar la seva opinió i que algú escoltes les seves idees. el meu rol en aquest punt va ser purament mediadora, ordenant els torns de paraula i aportant preguntes obertes que els guiessin en les seves explicacions.