dijous, 23 de maig del 2013

CONCLUSIONS FINALS

Havent arribat a aquest punt, és el moment de reflexionar sobre les sensacions que m,ha deixat el desenvolupament d'aquest segon període de pràctiques, que com en l'anterior, van tenir lloc a l'escola Ateneu Instructiu.
La meva valoració respecte als mesos que vaig estar aplicant el meu meu projecte d'intervenció és molt positiva, em sento bastant satisfeta, primer de com ha anat progressant dia a dia el pla de treball pensat prèviament, coordinat i aplicat després juntament amb la participació de les parts implicades en ell, els alumnes, docents i pares. Encara que sempre tot es pot millorar, en general, estic contenta, considerant que ho feia per primer cop . Al principi, quan encara no havia començat res, vaig tenir alguns dubtes de poder portar a la pràctica tot allò que tenia en ment, creia que potser havia plantejat el repte projecte amb massa ambició per poder-ho portar tot a terme jo sola, tenint en compte que arribava el moment en que tots havíem de demostrar que podíem exercir les tasques, la  responsabilitat i el rol professional dels psicopedagogs en el context escolar formal, un àmbit d'actuació on contínuament van apareixent noves demandes i nous desafiaments educatius. 
Poc a poc, a mesura que anava avançant i veia que podia assolir-ho tot tal i com volia, em vaig anar engrescant i agafant confiança en mi mateixa i transmetre-la als altres, que considero que era imprescindible per implicar i fer creure als demés que era important treballar tots en una mateixa direcció cap al mateix objectiu per aconseguir els millors resultats possibles.
A més a més, aquest fet em va suposar una bona oportunitat per conèixer amb més profunditat la realitat del fenomen de les altes capacitats, un tema que sempre m'havia interessat especialment i té més valor encara que ho vaig poder experimentar en un context real i en situacions i casos reals.

Segon, la relació amb la tutora, alumnes i pares va ser molt bona. L'actitud que van mostrar durant tot el procés va ser immillorable i en tot moment és van mostrar molt participatius, interessats i motivats. En cap moment m'han posat obstacles o s'han mantingut reticents al projecte, sinó al contrari, sempre estaven disposats a aportar el que fos necessari a cada moment. Això va facilitar moltíssim que es pogués dur a terme un sistema principal en el que es basa la intervenció, que és el treball cooperariu i col.laboratiu.

Finalment, el vincle amb les psicopedagogues del centre ha continuat sent igual de bo que en el primer pràcticum. Va existir i existeix tal relació de confiança i companyonia que sempre que he tingut algun dubte, els hi he plantejat alguna idea, proposta o he necessitat accedir als recursos específics que només em poden aportar elles. Totes teníem la llibertat per donar la nostra opinió sempre respectant i valorant els diferents punts de vista, no com una oportunitat per discutir sense escoltar a l'altre, sinó com un camí per arribar a solucions comunes.
     

                           

dilluns, 20 de maig del 2013

FASE 4: AVALUACIÓ FINAL DE L'APLICACIÓ DEL MODEL D'ADAPTACIÓ I DE LA INTERVENCIÓ EN GENERAL.

Aquesta fase final no serà duta a terme fins la primera setmana aproximadament de manera que hi hagi un marge més ampli perquè es continuïn desenvolupant les activitats d'enriquiment i ampliació quasi fins el final de curs.

Els instruments pensats i programats per aquesta tasca consistiran en:

- Autoavaluació de la tutora on ella pugui valorar i opinar sobre com considera que ha estat la seva actuació, el seu rol en el desenvolupament i aplicació de les activitats elaborades conjuntament. A més a més de valorar, també constituirà una oportunitat perquè puguin deixar plasmades idees o suggerències que ajudin a millorar alguns aspectes de cara a aplicacions futures.

- Autoavaluació de cadascun dels alumnes que han participat en tot el procés educatiu. Que valorin la seva actitud,el seu grau d'implicació i els seus aprenentatges en la realització de les activitats.

- Avaluació de l'adaptació curricular per part dels alumnes i les observacions directes a l'aula. Els alumnes donaran la seva opinió sobre el plantejament i continguts de les activitats, si han cobert les seves expectatives, metodologia del mestre, etc.

  
                       

diumenge, 12 de maig del 2013

FASE 3: PLA D'ORIENTACIÓ PROFESSORAT/FAMÍLIES

Elaboració d'un protocol d'identificació i d'actuació per a nens/es amb Altes Capacitats Intel·lectuals.

Des de l'escola em van fer saber que no tenien cap document on quedessin especificats quins són els passos que s'han de seguir a l'hora de dur a terme el procés d'identificació i actuació educativa amb nens que es sospita a priori que poden tenir altes capacitats, vam pensar que seria positiu elaborar-ne un molt esquematitzat i fàcil d'aplicar davant dels casos que vagin sorgint en un futur. 
Amb aquest protocol es vol donar una certa autonomia i capacitat d'actuació tant als mestres com a les psicopedagogues del centre de manera que dependència de la intervenció d'un agent extern sigui cada cop menys notable. És a dir, anar implantant a poc a poc una manera de fer molt més independent i autònoma amb els recursos tant físics com personals amb els que compta l'escola.

Els punts que tracta aquest petit protocol són:

-  Presentació del tema: Què són Altes Capacitats.
- Mecanismes per dur a terme la identificació: proves estandaritzades idònies per a aquests casos classificades segons els aspectes que mesuren o tracten i segons l'etapa educativa que pertanyen.
- Actuació educativa amb aquests casos. Tipus d'intervencions (acceleració, enriquiment, agrupament, etc.)
- Exemples de programes d'adaptació.
- Pautes per dur a terme un pla de treball curricular en equip. Presa d'acords conjunts.
- Referències bibliogràfiques d'interès.

dissabte, 11 de maig del 2013

FASE 3: PLA D'ORIENTACIÓ AL PROFESSORAT I ALS PARES

Confecció d'una guia informativa sobre el fenomen de les Altes Capacitats Intel·lectuals.

Molts cops ens trobem que tant els mestres com els pares tenen una idea molt segregada o molt pobre sobre el que implica tenir altes capacitats. Es sol caure en la generalització de relacionar altes capacitat únicament i exclusivament amb la superdotació, tenint un total desconeixement de que s'han de contemplar unes altres variants que també formen part d'aquest fenomen.

Davant d'aquest fet, vaig proposar a les psicopedagogues de l'escola d'elaborar una guia informativa i orientativa redactada amb un vocabulari clar i senzill que estigues a la disposició del conjunt del professorat i a les famílies amb la finalitat que en el cas dels mestres, els hi faciliti la tasca de detecció precoç de possibles casos a la seva aula, entendre millor a aquests alumnes, el que implica i millorar la resposta dels mestres en com han d'actuar davant de les necessitats educatives específiques d'aquests nens/es. Pel que fa als pares, els ajudarà a comprendre alguns dels comportaments dels seus fills/es, la importància de col·laborar i cooperar amb el col·lectiu docent per aconseguir els màxim progressos amb els alumnes, donar protagonisme a aspectes com la motivació, treballar sobre l'autoconcepte del nen/a, activitats d'estimulació cognitiva, creativa, etc.

Amb aquest treball d'orientació estic segura que s'aconseguiran molts progressos, sobretot a l'hora de detectar possibles casos que permetran donar una resposta psicopedagògica molt més temprana que permetrà dur a terme una intervenció amb l'alumne/a els més aviat possible i no deixar escapar i desenvolupar tot el possible els potencialitats internes d'aquests com a conseqüència de no haver-ho vist a temps. Així doncs, quantes més persones estiguin preparades, més recursos de detecció hi hauran i per tant, més ràpid i efectiu serà el procés d'actuació.

Aquesta guia consta dels següents punts o apartats:

- Què significa tenir altes capacitats intel·lectuals?.
- Tipologia: Superdotació, Talent i Precocitat. 
- Característiques dels alumnes/as amb Altes Capacitats (trets intel·lectuals, actitudinals i de la personalitat)
- Estratègies d'intervenció.
- Escola i família.
- Recursos de consulta: bibliografia, webgrafies i referències d'associacions, fundacions, etc.




FASE 2: PLA DE TREBALL CURRICULAR

Primeres valoracions sobre l'aplicació del model d'adaptació curricular estructurat i elaborat anteriorment en la dinàmica a l'aula.

Perquè és va dur a terme aquesta primera avaluació?

Era molt important un cop acabada l'elaboració l'adaptació i aplicada amb els alumnes/as que han obtinguts puntuacions altes en les diferents proves que mesuren les capacitats intel·lectuals, fer una primera observació i recollir les impressions inicials sobre com està sent rebuda per aquest grup de nens/es, acceptació i integració d'aquests canvis en la rutina diària a l'aula, actitud i desimboltura de la tutora a l'hora de presentar les activitats, etc. És a dir, recollir informació inicial que ens doni una idea aproximada de com s'està acollint a classe, a través de diferents fonts, una d'elles l'observació directa realitzada per a mi i les altres, extretes de la opinió de la tutora i del grup d'alumnes.

D'aquesta manera, si és fa d'aquesta manera, tindrem l'opció de modificar o eliminar tots aquells aspectes que no estan funcionant bé.

Quines conclusions van sortir després d'aquest primer anàlisi?

- Els alumnes van rebre amb molt d'interès i molta motivació tant la forma de plantejar les activitats com els continguts d'aquestes. Consideraven que eren més divertides, més interessants que les activitats d'ampliació que hi ha en els llibres de text que fan servir a classe. 
- A més a més del valor recreatiu que donen a aquests exercicis, també pensaven que aquests els permetia dur a terme un treball més autònom, creatiu i d'investigació que va més enllà de reproduir els continguts, sinó que requereixen un cert esforç i un cert treball d'investigació.
- No hi ha una pressió per part de la mestra amb una data d'entrega rígida o la imposició d'una forma de fer les coses. Cadascú aplica les estratègies que millor els hi funciona.
- Treball en parelles o petit grup, opinen que treballen millor en grups reduïts o sols.
-  Al principi li va costar una mica a la tutora adaptar la seva manera de fer a l'aula i seguir una metodologia diferent i més innovadora a la que està acostumada. Malgrat aquesta petita dificultat, l'actitud de la tutora va ser en tot moment molt bona i es va implicar al màxim posant tot l'esforç en la seva tasca més de mediar que de dirigir.
- En les activitats es tracten qüestions transversals que poden ser tractades en altres àrees del currículum.



 

dijous, 9 de maig del 2013

FASE 2: PLA DE TREBALL CURRICULAR

Orientació i participació durant les sessions conjuntes amb la tutora per compartir experiències i prendre decisions sobre l'organització, estructura i aplicació dels continguts/activitats de l'adaptació curricular a l'aula.

Prèviament, abans de començar de ple amb l'adaptació curricular en si mateixa, vaig posar-me en contacte amb la tutora per consultar dates disponibles i comentar-li les idees i conclusions expressades pels alumnes en el procés anterior de com i què els hi agradaria aprendre. D'aquesta manera, se li donara a la mestra un petit marge  la mestra per reflexionar sobre el que han demanat els seus alumnes/as i començar, amb unes idees ja preparades i pensades, la confecció d'un model d'enriquiment/ampliació del currículum amb la finalitat d'oferir aprenentatges més rics i variats modificant en profunditat i extensió el contingut i la metodologia . 

El procés complet del pla d'adaptació específic a aquests alumnes de quart de primària de cara al tercer trimestre de curs, es va desenvolupar en set sessions d'1h i mitja aproximadament, les quals un cop concertats els dies que la tutora tenia un buit en el seu calendari docent, els anotàvem en un calendari que teníem ambdues perquè quedés tot molt més clar i no és produís cap "despiste" per cap de les parts implicades en aquesta tasca.

Procediment seguit durant les sessions:

1º.- Estona per compartir opinions respecte a com està plantejada cada àrea del currículum a classe amb aquests alumnes, metodologia, estratègies, organització a l'aula treball en la motivació d'aquesta alumnes, etc.
2º.- Posada en comú i presa de decisions cap a un enfocament dels continguts del currículum més innovador dirigit a l'aprendre a aprendre i la creativitat, més adaptat a les necessitats educatives que tenen aquesta alumnes amb un nivell intel·lectual alt. Un cop finalitzat aquest punt, s'apuntarà en el full de registre a quins acords s'han arribat a cada sessió.



FULL DE SEGUIMENT DE LES REUNIONS ADAPTACIÓ CURRICULAR
Data:
Hora:
Lloc:
Persones que assisteixen:
Temes tractats i acords presos:












3º.- Organització i estructuració conjunta de les activitats i projectes proposats per a l'adaptació. Per aquesta tasca, vaig confeccionar una graella (una per a cada àrea) perquè quedés especificat per a cada activitat o projecte, els objectius que volen assolir, aspectes que es treballen, procediment, metodologia i finalment l'avaluació.


NOM ACTIVITAT  I BREU DESCRIPCIÓ
OBJECTIUS
ASPECTES QUE TREBALLA
PROCEDIMENT/APLICACIÓ
METODOLOGIA
AVALUACIÓ







































dimarts, 7 de maig del 2013

FASE 2: PLA DE TREBALL CURRICULAR

Treball de recerca fora de l'escola: Consulta del currículum i programació escolar de 4rt de primària i recerca de material didàctic innovador.

Aquest projecte no només té lloc al centre escolar o al gabinet psicopedagògic, sinó que també va ser necessari dur a terme un treball d'investigació fora pel meu compte, amb la finalitat de tenir més coneixements i una idea més clara de quin plantejament curricular que s'està aplicant a l'aula d'aquests alumnes i quines són les exigències pròpies d'aquesta etapa que s'indiquen al currículum escolar oficial, no de totes les àrees, sinó d'aquelles considerades com troncals o bàsiques com el català, castellà, matemàtiques i coneixement del medi. 

Perquè centrar aquest treball d'enriquiment/ampliació en aquestes àrees curriculars?

Vaig considerar que valorant la durada de les pràctiques, i per tant de la meva intervenció com a psicopedagoga en el centre que era reduïda i també pensant a quina alçada de curs estàvem, era necessari planificar una adaptació curricular que s'adaptés a aquestes circumstàncies. A més a més, tenint en compte que no hi ha cap precedent anterior en el centre sobre com dur a terme un pla de treball curricular conjunt específic per a alumnes amb Altes Capacitats Intel·lectuals, el millor era començar poc a poc per les matèries bàsiques i si el resultat obtingut en l'aplicació i execució d'aquest a l'aula és positiu, ampliar el camp d'intervenció a totes les àrees del currículum.


A més a més dur a terme aquesta tasca totalment analítica sobre el currículum escolar, també vaig procedir a realitzar un treball més d'investigació i recerca amb l'objectiu de trobar i recollir evidències escrites d'experiències en altres escoles que ja han posat a la pràctica aquest tipus d'adaptacions amb aquests alumnes específics i material didàctic nou, diferent al material que normalment  fan servir a classe on en general, les activitats i exercicis que es presenten no donen joc a que l'alumne/a pugui expandir el seu rendiment acadèmic, interès i motivació per aprendre coses noves, autogestió del seu propi procés d'aprenentatge, etc. D'aquí la necessitat de buscar recursos didàctics, per després utilitzar-los com a exemple a l'hora de dur a terme l'adaptació curricular, que ofereixin una alternativa didàctica molt més atractiva i creativa pels alumnes tenint en compte les seves preferències i propostes suggerides prèviament durant les sessions grupals de definició d'estils d'aprenentatge dels nens/es seleccionats un cop obtingut el diagnòstic final.


dilluns, 6 de maig del 2013

FASE 2: PLA DE TREBALL CURRICULAR

Trobada amb els alumnes: definició d'estils d'aprenentatge i propostes d'activitats (Durada de la sessió: 1h 30min)


Es tractava de que cada nen/a pogués explicar a la seva manera, tipus taula rodona, com li agrada aprendre, quines coses els hi interessaria aprendre, amb quins mitjans li es més fàcil aprendre, estratègies d'aprenentatge i a l'hora d'estudiar i interioritzar conceptes, etc. Per conduir i facilitar aquesta tasca de definició dels estils d'aprenentatge que millor s'adaptaven a les necessitats dels alumnes, els hi anava presentant una serie de preguntes o situacions molt breus perquè no quedes cap qestió sense tractar, aclarir o millorar alguns aspectes.

Cada alumne comptava amb una petita fitxa d'enregistrament formada per una graella on quedaven separats per categories els temes o aspectes que es tractarien en la reunió, anotant jo per escrit totes i cadascuna de les idees, opinions i propostes que anaven sorgint oralment en aquesta petita "taula rodona".

Abans de començar res, era molt necessari donar donar veu i escoltar a aquests nens/es que constitueixen una part molt important del projecte i que gràcies a la seva participació i aportació, les actuacions que es duran a terme després seran molt més acurades, més centrades i adaptades a les necessitats educatives i els interessos personals dels receptors principals que rebran aquestes actuacions. És per això que crec que abans de pensar en quines adaptacions farem en algunes de les àrees més importants del currículum escolar, primer s'ha de tenir un cert coneixement de quina és la metodologia més adient i quines són les estratègies i recursos que els hi va millor als alumnes en el seu procés d'aprenentatge, ja que cadascú té els seu propi estil d'aprenentatge i no es pot generalitzar, a partir de l'experiència personal dels mateixos alumnes que saben més be que ningú com i què volen aprendre. 

La segona part de la sessió va consistir en  fer un exercici conjunt de "brainstorming" o pluja d'idees amb la finalitat de reunir entre tots diferents idees o plantejaments sobre quin tipus de projectes o activitats podrien fer i que potser no son plantejats pel professorat a l'aula o simplement no és fan molt sovint, com els hi agradaria potenciar i ampliar els coneixements i habilitats que posseeixen, formes d'expressió d'aquests aprenentatges, etc. 
 Igual que en l'activitat anterior, tot el que s'anava parlant ho anava enregistrant per després plantejar i donar forma als plantejaments dels alumnes de la millor manera possible. Alguns d'ells van explicar algunes activitats que feien pel seu compte a casa i que eren molt interessants, com per exemple una nena que escrivia poemes en el seu temps lliure, dues que escriuen contes, una que elabora guions de cinema, un nen que li agrada molt els jocs d'enginy. D'aquí van sorgir idees molt interessants que no es podien desaprofitar i que a més a més tenien avantatge que els motivaven especialment. 

No va ser gens difícil dur a terme aquesta sessió ja que com en anteriors ocasions es van mostrar molt receptius i molt participatius, amb moltes ganes de donar la seva opinió i que algú escoltes les seves idees. el meu rol en aquest punt va ser purament mediadora, ordenant els torns de paraula i aportant preguntes obertes que els guiessin en les seves explicacions.

 

 

divendres, 3 de maig del 2013

FASE I: ANÀLISI DEL CONTEXT I DIAGNÒSTIC (Part 5: retroalimentació/avaluació)

Reunió amb la tutora, amb els alumnes i pares per comunicar i comentar els resultats obtinguts en aquesta fase de diagnòstic.

Per separat, vaig organitzar reunions amb les diferents parts implicades en el procés d'intervenció amb la finalitat de comentar amb cadascun d'ells les conclusions resultants del treball dut a terme durant tota aquesta fase diagnòstica per detectar o descartar individualment a cada alumne la presencia o no d'Altes Capacitats, ja sigui superdotació, talent o precocitat en l'aprenentatge. 

Com?

- Tractament i exposició de les interpretacions de totes i cadascuna de les proves estandaritzades aplicades als alumnes fent ús d'un llenguatge clar i que resulti fàcil d'entendre pel receptor de les explicacions. És per aquest motiu que vaig utilitzar recursos complementaris com gràfiques, taules, etc.
Amb els pares i amb els alumnes, el comentari dels resultats es va fer de manera personal i per separat, en canvi, amb la tutora vam tractar cas per cas però tots en una mateixa sessió.
També va ser imprescindible abans de començar a comentar els resultats, explicar i aclarir conceptes claus per facilitar la seva posterior comprensió, com per exemple què és el CI i com interpretar el seu valor, què són els percentils, àrees de la intel.ligència mesurades, conceptes com la superdotació, talent, precocitat madurativa, ...

- Comentar quin seria el següent pas a seguir un cop ha finalitzat aquesta fase. Començar a definir quin serà el rol de cada part en aquesta nova fase, la de fer una adaptació curricular per a aquests alumnes mitjançant l'enriquiment i l'ampliació de continguts i procediments tenint en compte les necessitats i característiques especials de cada alumne i així explotar al màxim les seves possibilitats i el seu rendiment acadèmic.

- Programar i concretar un dia per la propera trobada, una per als alumnes i una altra amb la tutora, per organitzar i posar a la pràctica les actuacions de la fase 2 del projecte.

Durant el desenvolupament d'aquesta part del projecte, i en tot moment, tant les famílies donant el seu consentiment, interessant-se personalment i aportant tot el que necessitava i més, els alumnes molt actius i participatius posant el màxim de si mateixos, i finalment la tutora, ha esdevingut un paper importantíssim en la meva tasca en aquest projecte com a psicopedagoga mostrant una actitut de proximitat i disponibilitat, facilitant el meu apropament i el treball individual amb els seus alumnes.

dissabte, 27 d’abril del 2013

FASE I: ANÀLISI DEL CONTEXT I DIAGNÒSTIC (Part 4)


Anteriorment, us he exposat els instruments que vaig crear per extreure informació referent al context escolar i familiar des del punt de vista i la experiència de la tutora i els pares dels alumnes. Doncs, ara falta saber com ho viuen i com ho veuen els mateixos alumnes, que esdevenen també una part importantíssima en el procés d'intervenció i per tant qualsevol informació procedent d'ells s'ha de tenir molt en compte. Per tant, la tasca va consistir a:

Conèixer el punt de vista dels alumnes respecte el seu aprenentatge i la seva personalitat.

Com es va fer tot?

Instrument 1: Entrevista

Vaig considerar que perquè els alumnes es sentissin més còmodes i més a gust, el més adequat era elaborar una petita entrevista individual cara a cara on ells tinguessin la oportunitat d'expressar tot el que volguessin sobre els temes plantejats en ella. A més a més, deixant aquest grau de llibertat, la interacció entre l'alumne i jo era molt més propera i de confiança, i per tant, la informació aportada pels alumnes era molt més sincera i natural, sabent que tot el que es parlava durant la entrevista era personal i confidencial.

La temàtiques que integren la entrevista són molt variades, s'estenen en 22 preguntes, i aquesta te la finalitat de tocar aspectes variats que van des de l'autoconcepte com a estudiant, hàbits d'estudi i de treball, motivacions i perspectives de futur, estratègies a l'hora d'estudiar, preferències en l'estudi fins aspectes més relacionats amb les relacions interpersonals amb la tutora i els companys a l'aula, tipus d'agrupacions, etc. Totes elles incentivant i provocant una resposta oberta i sense límits perquè l'alumne és pogués allargar la resposta fins on ell consideres.

A continuació us deixo la entrevista perquè us feu una idea de com va ser:

Nom i cognoms de l’alumne:                                                                           Curs:

Data:                                                                                                                 Edat:


Entrevista per l’alumnat sobre qüestions escolars (hàbits de treball, estudi, responsabilitat, relació tutora/companys d’aula...)

1.-Et consideres un bon estudiant? Perquè?

2.-T’agrada anar a l’escola? Perquè?

3.- Quan siguis gran, què t’agradaria ser o en què t’imagines treballant?

4.- T’agrada el que fas a classe? Què és el que més t’agrada i allò què menys t’agrada?

5.- Què t’agradaria aprendre a l’escola i que en aquest moment no s’ensenyi?

6.-Quina/es matèria/es o assignatura t’agrada més o se’t dona millor?

7.- Acabes a temps les tasques i les activitats que proposa el/la tutor/a a l’aula?

8.- Amb quina freqüència acabes les activitats abans d’hora? En cas de produir-se molt sovint, què fas i com et sents durant aquest espai de temps?

9.- Algun cop t’has avorrit a classe perquè creies que els continguts que s’explicaven eren massa fàcils o ja els sabies prèviament? Et passa molt sovint això?

10.- Estudies tots els dies o nomes quan s’apropen els exàmens?

11.-Vas estudiant poc a poc o ho deixes per l’últim dia?
12.- Necessites estudiar molt per saber-te tota la matèria que surt als exàmens o de seguida la memoritzes i interioritzes?

13.- En cas de memoritzar-ho ràpidament, com ho fas? Combines la informació donada per la mestra a classe i que has retingut conscientment amb un repàs d’aquesta a casa? O simplement tens suficient atenent a classe per memoritzar i comprendre tots els continguts plantejats?

14.- T’agrada estudiar sobre tots els temes i qüestions o només allò que t’interessa o et motiva?

15.- Com prefereixes treballar, de manera individual o en grup?

16.- Tens una bona relació amb el/la tutor/a? Creus que és proper/a a vosaltres?

17.- Com és la relació amb els teus companys d’aula? Et relaciones en petit grup o en gran grup?

18.- Els pares t’han de recordar que has de fer les tasques de l’escola? O per tu mateix et poses a fer la feina sense que t’ho hagin de dir?

19.- Prefereixes que fer tu sol els deures o t’agrada més que t’ajudin?

20.-Realitzes alguna activitat extraescolar?

21.-Què t’agradaria fer en el teu temps lliure i què en aquests moments no ho pots fer?

22.-T’interessen les activitats de tipus cultural com els museus, cinema, teatre, biblioteques, etc.?

- Instrument 2: Escala d'autoconcepte (Piers-Harris) de 7-12 anys

En qualsevol intervenció psicopedagògica, sigui quin sigui l'àmbit d'actuació del psicopedagog/a, aquest ha de tenir en compte les diferents dimensions que prenen joc en el desenvolupament de les persones, és a dir, no s'ha de centrar únicament i exclusivament en aquells aspectes purament cognitius i escolars sinó que també ha de ser conscient de la gran importància i el grau d'influència que té la dimensió afectiva, que molt cops queda bastant desapercebuda en aquests processos, però que contemplant tots i cadascun d'aquests factors, s'aconseguirà que les actuacions psicopedagògiques sigui més completa i s'ajusti molt més a la realitat.
Aquesta premissa es clau en els casos d'Altes Capacitats, ja que molts cops l'actitud i personalitat d'aquests alumnes poden donar molta informació per al diagnòstic, a més a més de comprendre l'origen d'alguns comportaments (rebuig o acceptació de la situació en que es troba), trets de la personalitat típics en aquest tipus d'alumnes segons el sexe, etc.

És per aquest motiu que vaig creure important i interessant aplicar un test que mesurés i recollís dades específiques sobre aquesta dimensió més personal i més emocional dels alumnes, com la percepció que té el nen/a sobre si mateix (autoconcepte global), valoració de diferents aspectes referents a la seva personalitat i comportament, tot això recollit en 6 grans dimensions:

- Autoconcepte conductual: Percepció de portar-se de forma apropiada en diferents tipus de situacions.
- Autoconcepte intel·lectual: Percepció de competència en situacions escolars o en situacions en les que s'aprenen coses noves.
- Autoconcepte físic: Percepció de l'aparença i la competència física.
- Manca d'ansietat: Percepció d'absència de problemes de caire emocional.
- Autoconcepte social o popularitat: Percepció de l'èxit en les relacions amb els altres.
- Felicitat-Satisfacció: Valora l'autoestima (grau de satisfacció davant les característiques i circumstancies personals.

Aquesta escala està formada per 80 frases que plantegen situacions o afirmacions a les quals han de respondre amb un SI o amb un NO si estan d'acord amb el que es descriu, sempre tenint com a referència el que creuen d'ells mateixos. Per aplicar la prova es convenient crear un clima de confiança i fer èmfasi en que resulta clau que les respostes que donin siguin sinceres.
La correcció és molt senzilla i es fa mitjançant l'ús d'una plantilla de correcció específica, cada ítem correspon a una de les grans dimensions esmentades anteriorment, les puntuacions directes es comparen amb els barems (segons el curs i la edat) per conèixer en quin percentil es troba i amb la suma de totes puntuacions directes obtingudes a cadascuna d'aquestes dimensions és calcula el que seria l'autoconcepte global de l'alumne distribuïda també en percentils.

 Aquí teniu una còpia del full de respostes de l'escala:
 

Nombre: …………………………………..................................Curso: …………. Fecha: ……………….


1
MIS COMPAÑEROS DE CLASE SE BURLAN DE MÍ
SI
NO
2
SOY UNA PERSONA FELIZ
SI
NO
3
ME RESULTA DIFÍCIL ENCONTRAR AMIGOS
SI
NO
4
ESTOY TRISTE MUCHAS VECES
SI
NO
5
SOY LISTO/A
SI
NO
6
SOY TÍMIDO/A
SI
NO
7
ME PONGO NERVIOSO CUANDO PREGUNTA EL PROFESOR
SI
NO
8
MI CARA ME DISGUSTA
SI
NO
9
CUANDO SEA MAYOR VOY A SER UNA PERSONA IMPORTANTE
SI
NO
10
ME PREOCUPO MUCHO CUANDO TENEMOS UN EXÁMEN
SI
NO
11
CAIGO MAL EN CLASE
SI
NO
12
ME PORTO MAL EN CLASE
SI
NO
13
CUANDO ALGO VA MAL SUELE SER POR CULPA MÍA
SI
NO
14
CREO PROBLEMAS A MI FAMILIA
SI
NO
15
SOY FUERTE
SI
NO
16
TENGO BUENAS IDEAS
SI
NO
17
SOY UN MIEMBRO IMPORTANTE EN MI FAMILIA
SI
NO
18
GENERALMENTE QUIERO SALIRME CON LA MÍA
SI
NO
19
TENGO HABILIDAD CON LAS MANOS
SI
NO
20
CUANDO LAS COSAS SON DIFÍCILES LAS DEJO SIN HACER
SI
NO
21
HAGO BIEN MI TRABAJO EN EL COLEGIO
SI
NO
22
HAGO MUCHAS COSAS MALAS
SI
NO
23
DIBUJO BIEN
SI
NO
24
SOY BUENO PARA LA MÚSICA
SI
NO
25
ME PORTO MAL EN CASA
SI
NO
26
SOY LENTO HACIENDO MI TRABAJO EN EL COLEGIO
SI
NO
27
SOY UN MIEMBRO IMPORTANTE DE MI CLASE
SI
NO
28
SOY NERVIOSO/A
SI
NO
29
TENGO LOS OJOS BONITOS
SI
NO
30
DENTRO DE CLASE PUEDO DAR UNA BUENA IMPRESIÓN
SI
NO
31
EN CLASE SUELO ESTAR EN LAS NUBES
SI
NO
32
FASTIDIO A MIS HERMANOS/AS
SI
NO
33
A MIS AMIGOS LES GUSTAN MIS IDEAS
SI
NO
34
ME METO EN LIOS A MENUDO
SI
NO
35
SOY OBEDIENTE EN CASA
SI
NO
36
TENGO SUERTE
SI
NO
37
ME PREOCUPO MUCHO POR LAS COSAS
SI
NO
38
MIS PADRES ME EXIGEN DEMASIADO
SI
NO
39
ME GUSTA SER COMO SOY
SI
NO
40
ME SIENTO UN POCO RECHAZADO/A
SI
NO
41
TENGO EL PELO BONITO
SI
NO
42
A MENUDO SALGO VOLUNTARIO/A EN CLASE
SI
NO
43
ME GUSTARÍA SER DISTINTO/A DE CÓMO SOY
SI
NO
44
DUERMO BIEN POR LA NOCHE
SI
NO
45
ODIO EL COLEGIO
SI
NO
46
ME ELIGEN DE LOS ÚLTIMOS PARA JUGAR
SI
NO
47
ESTOY ENFERMO FRECUENTEMENTE
SI
NO
48
A MENUDO SOY ANTIPÁTICO/A CON LOS DEMÁS
SI
NO
49
MIS COMPAÑEROS PIENSAN QUE TENGO BUENAS IDEAS
SI
NO
50
SOY DESGRACIADO/A
SI
NO
51
TENGO MUCHOS AMIGOS/AS
SI
NO
52
SOY ALEGRE
SI
NO
53
SOY TORPE PARA LA MAYORÍA DE LAS COSAS
SI
NO
54
SOY GUAPO/A
SI
NO
55
CUANDO TENGO QUE HACER ALGO LO HAGO CON GANAS
SI
NO
56
ME PELEO MUCHO
SI
NO
57
CAIGO BIEN A LAS CHICAS
SI
NO
58
LA GENTE SE APROVECHA DE MÍ
SI
NO
59
MI FAMILIA ESTÁ DESILUSIONADA CONMIGO
SI
NO
60
TENGO UNA CARA AGRADABLE
SI
NO
61
CUANDO TRATO DE HACER ALGO TODO PARECE SALIR MAL
SI
NO
62
EN MI CASA SE APROVECHAN DE MÍ
SI
NO
63
SOY UNO/A DE LOS MEJORES EN JUEGOS Y DEPORTES
SI
NO
64
SOY PATOSO/A
SI
NO
65
EN JUEGOS Y DEPORTES, MIRO PERO NO PARTICIPO
SI
NO
66
SE ME OLVIDA LO QUE APRENDO
SI
NO
67
ME LLEVO BIEN CON LA GENTE
SI
NO
68
ME ENFADO FÁCILMENTE
SI
NO
69
CAIGO BIEN A LOS CHICOS
SI
NO
70
LEO BIEN
SI
NO
71
ME GUSTA MÁS TRABAJAR SOLO QUE EN GRUPO
SI
NO
72
ME LLEVO BIEN CON MIS HERMANOS/AS
SI
NO
73
TENGO UN BUEN TIPO
SI
NO
74
SUELO TENER MIEDO
SI
NO
75
SIEMPRE ESTOY ROMPIENDO COSAS
SI
NO
76
SE PUEDE CONFIAR EN MÍ
SI
NO
77
SOY UNA PERSONA RARA
SI
NO
78
PIENSO EN HACER COSAS MALAS
SI
NO
79
LLORO FÁCILMENTE
SI
NO
80
SOY UNA BUENA PERSONA
SI
NO
  
-Valoració personal: 

L'experiència va ser molt gratificant per a mi perquè la resposta i l'actitud dels alumnes davant de les dues activitats plantejades va ser molt bona. No m'esperava que el resultat sigues tan positiu, perquè sovint aquests temes més personals els hi costa més expressar-los, però es van mostrar molt participatius i oberts a major part del temps. En tot moment vaig intentar mantenir un clima acollidor, respectuós i de confiança perquè els nens/es els sentissin el més be possible